divendres, 15 de febrer de 2013

Bienvenue à bord

"Vine descalç per platges sense posta.
Dóna'm la mà, l'escalf, apropa els llavis.
Quin somni reviurem, molls a la cleda?
Només l'aigua, la sal.
Pa de tendresa per compartir plegats mar i marea.
Sense tresors ocults, eixuta l’illa.  
Fondejaria l’illa a l’hora posta.
Dins la marea fosca el gust d'uns llavis
Xops de tendresa al límit de la cleda." 
 Mireia Lleó


Torne a la mar, la mar nostra, aquest mar que sabem, que diría l'Estellés. Torne a la mar com qui torna a casa, ara que hem desaprés a viure a qualsevol altre lloc. I és des del Mediterrani que banya la platja del Cabanyal que recorde antigues singladures junts, i per això, perquè et recorde, t'envie el regust de les nits en que canviàrem estrelles per llums de neó, quan la Polar estava entre la quarta i la quinta botella i el sextant era paper enrotllat mesurant l'altura des del nas fins a la tapadora del vàter. Ja vaig cremar totes les cartes d'estes aigües per a quan no estigueres, i jo tinguera fred, i continue navegant a cegues. Confie en que traçant rectes d'altura damunt la barra, tornarem a saber on anem.

I tu ja no estaràs als bars del port on ens contàrem tempestes. Però jo sí.