dimecres, 27 de març de 2013



"No sap pilot, ni ho sap qui du el timó,
el vent que fa, i segueixen per un
antic costum els camins de la mar.
Així vaig jo, com perdut en les hores,
com navegant que busca far enlloc
que el pot guiar; però la meua nau
sent els embats dels vents contradictoris,
i un cansament de fusta l'escomet."


Vint anys de la mort de Vicent Andrés Estellés. El cansament de fusta, i el record sempre present de que no hi ha bon vent per a qui no té port. El que conta, però, és que naveguem, que mai no deixem de fer-ho. Pense en el poema d'Estellés que dóna nom a aquest blog, uns versos que no són els citats ací dalt. Voldria tornar a la mar i que tot fóra distint.