dijous, 18 d’abril de 2013




La setmana passada vaig eixir amb el Cap Prim II de Xàbia, el que és sempre un plaer a pesar de portar una setmana esgotadora que continuà sent-ho i que no ha acabar encara. Trobe que una de les millors coses que se'ns han quedat, probablement l'única cosa bona que se'ns ha quedat, de les passades nits de festa inacabables que s'allargaven durant tres i quatre i cinc dies, és una brutal resistència a la son i al cansament. Hem acabat tenint pràctic açò de pegar una siesteta d'un parell d'hores, seguir, treballar, conduïr, dormir altra hora i mitja, aguantar desperts 30 hores sense cabotaes pel mig, dormisquejar tres hores a la vesprada,i així infinitament. Bé, infinitament tampoc, fins que arribe aquest cap de setmana i confiar en la possibilitat de no deixar l'horitzontalitat en, com a mínim, set o vuit hores seguides. 

Hui conte a Nonada.es alguna cosa sobre la pesca, la reforma de la PPC i poc més, perquè no em deixaven més lloc. Si tinguera temps i no seguira com estes últimes dos setmanes, cagalló per sèquia i de barbacoa en barbacoa i fent en cotxe més quilòmetres que un camionar, contaria ací tot el que també m'haguera agradat dir a l'article. Altre dia serà.