dimarts, 2 d’abril de 2013



València també té els seus dies color gris, i les esperes es fan llargues mirant el rellotge que ara torne a posar-me, regal de fa uns anys. Em diu la Coco que on vaig amb eixe rellotge tan pijo, i dic que a la mar, on tinc que anar, mentre pense en Pajarera a una de les escenes de l'Arròs Movie rodada al bar de Gorga, explicant d'un rellotge comprat als xinos que era waterproof i el va submergir en el cubata per a comprovar-ho i el rellotge va deixar d'anar. Si tot fóra clavar-se en cubates per a parar el temps... ja voldríem. 

Feia ja algunes setmanes que Pirena no anava a la platja. Vaig voler acostar-me a la marina per tal de veure el jove calderó que hi ha allà esperant morir-se des de fa uns dies, però sols pensar-ho em vaig sentir malament, la meua curiositat em va resultar obscena.