dimarts, 21 de maig de 2013

Camí de recuperar certa normalitat, després d'una setmana repleta d'events i viatgets i paelles i torrades -quina setmana no ho és quan un no té res millor que fer?-, em propose explicar com anà el I Concurs de Gossos de Ramat de la Valleta d'Agres, o mostrar-los que al bancal les cireres estan ja bones per a collir. Però llavors passa que dissabte ens visiten a L'Escenari, a Alcoi, els Gran Teatro Amaro, i a una no li queda més remei que deixar constància del saber fer dels holandesos -amb afegitó català: Gat-, i recrear-se en el record d'un cap de setmana finalment magnífic, màgic, gràcies a ells. Dissabte a Alcoi, i diumenge a València, a la llar de Llorenç Barber, Il Gran Teatro Amaro ens deixaren amb ganes de que l'any passe depressa per a tornar a tindre-los per ací. Ho lamente per tots aquells que, a pesar de la nostra insistència -heu de vindre, heu de vindre, no us els podeu perdre-, preferiren quedar-se a casa o anar a vore el futbol.