divendres, 14 de juny de 2013

No entens massa bé com, però no pares de queixar-te de que no tens temps absolutament per a res, i a la volta plores perquè no tens res que fer, i al remat trobes que no pares i no pares i no pares i vas deixant enrere assumptes pendents i gràcies per donar i articles per enviar i cuines que netejar i merdes de gos que arreplegar i cridades que fer tot i que siga només per a dir hola, com va. I saps que no està bé, però també t'han acabat acceptant aixina, Guadiana (o deia Guadalquivir?) diu el meu amic Felip, ara apareixes ara desapareixes... i joder, aixina va. Fer i fer i fer i fer per fer algo, però sense putes ganes de res. Tots els amics anant-se'n, tots els amics fent maletes i no per a anar precisament de vacacions, Alemanya, Noruega, Finlàndia, qualsevol cosa millor que la merda que ens toca menjar-mos, i que tot ens done ja igual, ressignats a que lo que ha de vindre, serà pitjor encara. 

Peixets de riu, un dia magnífic entre Sagra i Castell de Castells amb Patricio el Roig i el seu ramat i la meravellosa companyia de Julio Vargas i Alícia sa germana, i dies de platja, un parell de llibres, les tres gosses en cel, anar de jurat a altre concurs de gossos de ramat, este a Catalunya en un parell de setmanes, novel·les que s'acaben, propostes, al lío, sempre al lío, pilota a Bellreguard, recordar com eren les coses fa ara un any, i recordar també com eren fa cinc, després de la visita d'una companya de pis, correríes i mar, a bord d'un Swan 100. Tornava de Mónaco i pararen en València i després de cinc anys sense haver-mos vist, constatem que hem canviat, però que tampoc massa.

Mentre escric, passa pel carrer l'afilador amb la flauteta eixa que porten. Quin goig sentir-lo, a ell i al de l'arrop i tallaetes xillant. Arroooop i tallaeteeeees. El dia amaneix amb bones notícies: per fi tenim casa. Després de nou mesos, tornem a tindre casa. Ara les coses només poden començar a anar a millor. Tot i que només siga per desig de fer-li la contra a la tònica general, als últims prompte dos anys que fa que arrancàrem costera avall i sense fre ni esperances de millora. I un nou tatuatge, d'una cançó dels Arthur Caravan, que quan la vida viscuda es mor, a la mort se la mata vivint. Però on estan les instruccions per a fer-ho?