dimecres, 24 de juliol de 2013

PORTA COSTELLETA

De menudiua feia els meus propis llibres. Tallava folis, feia dibuixets, escrivia historietes amb menys que més trellat, ho grapava tot i després els regalava a ma mare, que encara en té aguardaets per qui sap quins racons. "Mira, com quan eres xicoteta", va dir ella quan li dir que estava fent un fanzine, que era una cosa amb lletres i dibuixets damunt folis grapaets, molt "d'anar per casa". El cas és que era una cosa que sempre havia tingut en el cap, fer un fanzine sense pretenssions amb el que em donara la gana, i aixina ha estat:: per l'aniversari de la mort del meu estimadíssim Roberto Bolaño va vore la llum PORTA COSTELLETA, un fanzine de tot i de res, com diu el colega Michi, un "fanzine peregrino", i del que encara poden sol·licitar alguna còpia (en queden contaetes) a lastyoik@gmail.com pel mòdic preu d'un euro i mig o una birra a algun bar guapet, el que per cert em recorda que aquest dissabte que a mi em pillarà de boda en Alboraia, al nostre estimat Pa Torrat, a Muro, les xicones de Fil d'Arena presentaran Café Sol, una obra en la que mesclen música, dansa i teatre, que ha tingut molt bona acollida allà per on ha passat i que recomane enfervoridament.

Aquest primer número va estar més pensat com una cosa entre amics, i per tant la tirada ha sigut molt curta, l'extensió breu -32 pàgines, correcte per a un fanzine-, i el nivell... poc exigent però cumplint. Els col·laboradors de procedència variada: dibuixets de Jordi Albinyana, Maria Cascant, de Garcieta Ovidi Twins o meus; l'original aportació de Jordi Girbén del blog Foravial; textos de Micalet Landete (Senior i el Cor Brutal), Pau Miquel Soler (Arthur Caravan), Diego Morales (del blog Volianihil), Toni de l'Hostal, Juan Cruz (del blog La Banda de los 4), Lluís Bosch (del blog Mil Dimonis), Manel (del blog L'Epistolari Blau), o meus; relats de dos amigues que han signat sota pseudònim i altre del tiet d'un amic que ha signat sota pseudònim també, una entrevista que li vaig fer a l'alpinista Simón Elías parlant sobre llibres i muntanya i depil·lació d'altura... i entre la temàtica, de tot un poc també, faltaria més: Pentti Linkola l'ecofasciste finlandés amb els llibres del qual jo dormia a Lapònia, Roberto Bolaño -clar-, Ovidi Montllor, Blaze Foley, la mar, els rens i els ants i els cantants d'èxit que es moren en la carretera tornant per les nits després d'un concert, abismes, nits, pàtries, iaios preguntant si porta costelleta la paella, la mítica banda de punkrock valenciana Los Perros, jo què sé, de tot un poc i un poc de res. 

El cas és que com que la cosa no ha quedat massa malament (massa bé tampoc, tot s'ha de dir), ja estem en tràmits d'el·laboració del segon número, que estarà per a finals d'agost (el que no vol dir que si hi ha un tercer o un quart, vagen a publicar-se mensualment... res més lluny de la realitat, la freqüència de publicació serà la que em done la gana), que esta volta sí, estarà mogolló currat, i serà prou més interessant que el primer, i farem alguna còpia extra perquè si no s'acaben massa ràpid. És ideal per a llegir al bany pels matins. O a la platja. O bo, cascú que se'l more on vullga i com vullga. Porta Costelleta. Pos això, un fanzine.