divendres, 2 d’agost de 2013

D'agost recorde, al centre d'Alcoi, el silenci. El silenci i la impossibilitat d'esmorzar: els bars estaven tots tancats. En canvi, al menys ahir i hui, el centre continua "viu" en comparació amb l'últim estiu que vaig passar allà, molt més. Nous bars, l'home del kebab i el seu nebot (què feliç haguera sigut si haguéren obert el kebab quan jo vivía allà), que es passen de 12 a 12 sentaets al carrer en la cadireta i fan que m'entren ganes de baixar-me la meua cadireta jo també, a posar-la al costat de les seues i les de la gitana de braços tamany panxa -un dia rebentarà- i la seua família. Llàstima que visc a un àtic sense ascensor i em fa peresa pujar i baixar. El cas és que comença agost amb alegria i trobe que amb alegria seguirà, carregaet de coses que fer i de llocs on anar al costaet de casa. Miren si no com han deixat les pluges d'este any El Molinar. Restes d'un passat millor -tot allò que era Alcoi, ay-, i futurs negres per a una ciutat que haurà de reinventar-se (com?). I a prop, ben a prop, les festes de tots els poblets, hui Eugeni Alemany a Beniarrés, després a la nit l'aniversari del nostre estimat Pa Torrat amb els amics d'Arthur Caravan pa amenitzar la celebració, demà a festes a Xaló i a Benimarfull, i alegria de viure, gintònics de la ginebra de Licores Sinc que fa gustet a romer i cabassaes de tostons. 

A l'estiu tot lo món viu!